Vallalta

Ara fa dos mesos em donaven en braços per primer cop la meva filla. Ha crescut molt en només dos mesos i em penso que aviat em demanarà macarrons en lloc de tants biberons. Ha canviat molt i ara ja riu, et segueix amb la mirada, intenta fins i tot dir alguna coseta, vol agafar coses amb les mans (o donar-hi cops als ninots que té penjats a la cadireta). Ja ho veieu: quína cara de panarra !!

Ahïr, evidentment amb la meva dona, em va venir a veure jugar a Pàdel amb el Quimet, el Santi i en Joan. Un altre cop l'equip de la Vallalta (Santi i jo) ens vàrem imposar a l'equip del Maresme (Quimet i Joan), aquest cop per 3 sets a 0. Feia bastanta calor (el termòmetre del cotxe marcava uns 27º a les set del vespre i molta humitat, la qual cosa ens va fer suar de valent.

També va venir la Luisa i la Sílvia (la dona del Quimet i sa filla petita, de 16 anys) a veure'ns i després a sopar un entrepà a Cal Martri, al poble.