Vallalta

Divendres passat al vespre: CARRETERA I MANTA ! 

Cap a les cinc de la tarda agafàvem el cotxe i ens disposàvem a fer la primera kilometrada amb el "Nervi Petit" abord. Ens anàvem a Albaida al casament d'uns parents.

Em feia por per la criatura i a més sempre em fa molta mandra aquestes celebracions tan llunyanes. Per sort no havía gaire tràfic: només una mica de merder al peatge de Martorell i poca cosa més.

Vam haver d'aturar-nos a donar de menjar al "Nervi Petit" a l'àrea de l'Hospitalet de l'Infant i després a l'alçada de Carlet, ja a València. Aquesta darrera aturada era més per la calor que tenía la criatura que no pas per gana. També estava cansadeta d'estar-s'hi sempre en la mateixa postura.

Cap a les deu de la nit arribàvem a casa dels parents, que ens teníen la taula parada per sopar: moltíssima calor, uns 29º a aquelles hores !  Aquella nit va costar dormir a tothom.

L'endemà pel matí vàrem esmorzar i després de passejar per la parcel.la (ténen tarongers, llimoners, girasols, pebrots, carbassons i alguna tomaquera tardanera. Ténen un parell de gàbies grans una amb gallines i gall d'indis, i l'altre amb caderneres que cacen ells mateixos). En lloc de dutxar-me com tothom fent cua al bany, vaig sortir amb el meu sogre al jardí i ens dutxàvem amb la manguera. El meu sogre és tan rústic com jo mateix. La foto de capçalera correspon a l'esmorzar de dissabte.

Durant el casament al poble d'Albaida va caure un bon aiguat, tot i que bastant curtet, que per sort va refrescar una miqueta l'ambient i va fer menys feixuga la corbata i l'americana.

L'àpat era com l'anterior casament d'aquesta familia a la Venta del Borrego, a Banyeres de Mariola (ja provincia d'Alacant) i com sempre ens sortía el menjar per les orelles. No eren plats individuals sino que anàven posant un plat per cada quatre persones amb tot de coses diferents. Jo ja em vaig atipar com un animal amb el primer platet: mi-cuit de foie !!.

Després dels cafès i les postres el Nervi Petit va demanar el seu menjar i ens en vam anar cap al cotxe a donar-li el pit.

En tornar ja estàven tots en ple ball i el meu sogre va dir de tornar-nos tots cap a Albaida a dormir ja que duïem entre tots massa canalla.

A dormir (passant calor) i l'endemà cap a casa. Gràcies a Déu a casa feia fresca (uns 18º) que ens ha permès dormir de conya per fi. 

Ens hem trobat que a casa havía saltat el diferencial i ens han dit els veins que dissabte va fotre un aiguat de cal Déu i de fet es nota en la parcel.la i en la temperatura. També en el cel: està ben negre encara !! Què bé s'està a St.Cebrià !!