Vallalta

Avui hem estat tot el día reunits amb uns anglesos, en Mike i en Phil, a veure si d'una punyetera vegada aconseguim un corresponsal com Déu mana a Anglaterra!!  Els hem dut a dinar al Tennis i s'han posat les botes: de primer hem demanat pernil ibèric, pa amb tomàquet, espàrrecs bladers a la brasa i uns ous estrellats amb patates i pernil. De segon en Phil ha menjat magret d'ànec i en Mike s'ha cruspit un entrecot de Girona que l'ha deixat sense poder dir ni fava. Els negocis es fan millor si l'interlocutor ha menjat bé.

A la tarda m'he anat a correr per la Carretera dels Sotracs. Ja eren quarts de vuit i fresquejava (una miqueta de núvols i ventet). He anat corrent fins més amunt de la Serra de la Corona i gairebé he arribat a la Font dels Ocells pero se'm feia tard i volía fer-me un banyet a la piscina. Per tant he fet mitja volta i mentre tornava, no he pogut evitar d'asseure'm en un tronc i m'hi he quedat una bona estona, atontat perdut, mirant el bosc. No sé per què pero avui estava esplèndid: tot està molt verd i serè. Gairebé m'adormo mirant les poques orenetes que escuràven les darreres hores de claror i escoltant el soroll de les branques de les sureres al vent. De tant en tant un gaig cridava en arribar al seu niu i he vist un parell de conills creuar la pista just davant meu.

A contracor (ja que m'hi trobava molt a gust) m'he aixecat i he seguit corrent cap al cotxe i, deu minutets més tard, ja era a casa. He intentat adormir el "Nervi Petit" mentre la meva dona es dutxava i després m'he anat a fer unes braçades a la piscina: de fet feia fred i m'ha costat molt d'entrar-hi pero em va molt bé per la meva esquena.

Per sopar m'he permès un petit luxe: m'he fet uns musclos a la mostassa que se m'han posat la mar de bé !