Vallalta

Doncs sí, divendres al vespre vaig aprofitar per retornar l'esquel.la de'n Durich al seu lloc a l'ermita de Sta. María, un cop degudament plastificada. Ja començava a florir-se : espero que ara aguanti un temps més.

Vaig seguir corrents aquest cop direcció St.Martí pero passada la font del Degotall em vaig enfilar per una pista que puja a ma esquerra per enmig dels castanyers i després davalla cap al nord (cap al Vallès). Com que aquest caminet va carenant el Montnegre ofereix una vista impressionant del bosc que hi ha entre aquest massís i el del Montseny. M'hi he aturat i he estat una bona estona assegut al costat d'una surera veient el paisatge (aquí hi ha força pendent i els arbres no em tapen la vista) i gaudint de la fresca que fa avui aquí dalt.

He tornat cap a casa i després d'una dutxa ràpida he baixat a St.Pol, que m'esperàven la meva dona i el "Nervi petit" per sopar a la Selva: amanida per compartir i un filet de vedella al pebre per ella , a la planxa per mí. Com que el "Nervi petit" tenía la nit de bramar hem anat fent torns per sopar: ara menges tú una estona i jo la passejo, ara menjo jo i la passejes tú, i així fins que hem sopat i cap a casa.