Vallalta

Ahïr día de Sant Pere la meva filleta, el "nervi petit", va fer el seu primer mes de vida.

Entre àpat i àpat la treiem a dormir al jardí, a l'ombreta més fresqueta, per a que s'acostumi aviat al camp. No sigui que surtís una criatura d'aquestes que per manca de costum a l'aire net ténen al.lèrgies a tota mena de coses naturals com el pòl.len, als insectes, al sol, etc.

El meu molt humil parer em diu que l'increment de les al.lèrgies vé degut a que cada cop la gent està menys en contacte real amb el medi, viu a ciutats, respira aire brut, menja aliments massa tractats, pren medicacions quan el que li convindría és menjar com Déu mana, no passa prou temps a l'aire lliure, fa servir massa l'aire condicionat i la calefacció, etc. En definitiva: no donen cap mena d'oportunitat al propi cos per a que s'acostumi a viure en contacte amb la Natura. 

La gossa, la Nera, no s' apartava d'ella i dormía als peus del seu "bressol de jardí", girant-se a mirar-la cada cop que feia algun sorollet mentre somiava segurament que encara estava dintre la panxa de sa mare.

Jo vaig aprofitar el cap de setmana per treballar a l'hort i al jardí.

Com sempre a l'estiu m'he posat de màniga llarga, barret i ulleres de sol. No oblideu que els sol a aquesta època de l'any cau en picat a sobre nostre: molt més que no pas als mesos de Juliol o Agost. A sobre ara la nostre pell encara està molt blanca (sobretot la meva) de tot l'hivern i la primavera tant plujosa que hem passat.

He netejat les tomaqueres i he tret les males herbes al voltant de les albergínies, les carbasses, els carbassons i les pebroteres. He fet millors solcs per aprofitar l'aigua del rec i la que encara va plovent (quína tempesta vàrem tenir la nit de dijous a divendres, cap a la matinada i fins les set del matí !) i he lligat unes quantes tomaqueres que ja els feia falta.

Al jardí he hagut de menester el talla-verdisses per arrodonir alguns marges, retallar els xiprers i he areglat també les lavandes que ja m'estaven barrant el pas. A més, les lavandes florides són un atractiu per abelles i borinots i hi ha gent que li fa por passar per entre mig del camí que tinc marcat amb lavandes, així que les he hagut de retallar una mica.

De pas ara tinc flors de lavanda a tots els jerros de la casa ! Algú en vol ?