Vallalta

què ens està passant?

la nostre generació es separa. En pocs mesos se'ns han separat un munt d'amics. Intentaré fer un xic de memòria:

Joan i Alicia, MªJose i Àlex, Mireia i Ricard, Juanjo i Jose, David i Eli (aquests sembla que tornen), alguns companys de feina, alguns veïns, alguns amics/gues que s'havíen separat pero que hi han tornat, parents que fa temps es vàren divorciar, i tant d'altres que veus que no trigaran pas gaire a engegar-se mútuament. 

No sé si és perque la gent va sempre molt de pressa, o té molt a veure el fet que avui día treballen els dos membres de la parella i el domicili esdevé més un lloc de topada que un lloc de trobada, o que tenim tantes coses i tantes opcions d'oci quan estem solters que el matrimoni se'ns fa avorrit. No ho sé.

El que sí tinc molt clar és que això no pot anar bé.

Una cosa tinc molt clara: t'has d'aparellar amb una persona amb qui parlis i riguis molt i en tinguis aficions comunes; així rebaixes la quantitat de paciència que hauràs de menester.