Vallalta

ahïr dijous i aprofitant que plegava d'hora i no plovía em vaig tornar a enfilar a la pista que carena el Montnegre i hi vaig deixar el cotxe on de costum.

Mentre em posava la roba d'esport em va agafar fred i no vaig dubtar gens a posar-me el forro polar i el "xubasquero". El cel estava tapat pero jo confiava que només fós l'enclusa de la tormenta que des d'aquí veia com descarregava damunt del Montseny amb trons i una bona cortina d'aigua que amagava del tot el Turó de l'Home.

Començo a correr cap al Turó Gros (tenía la intenció de seguir la tormenta des d'allà dalt) pero l'aiguat semblava que venía cap al Montnegre així que  per si de cas em desvío cap a Sta.María (on tens un lleuger aixopluc en cas de pluja) i apago el mòbil no sigui que atregui algun mal llamp.

Dit i fet: tot just comença a tronar i ploure fort damunt meu. Arribo a l'esprint i entro (...amb permís de la Mare de Déu...) a l'ermita en runes que de fet tan sols conserva tres parets enrunades i un petit "altar" de pedra que ha fet algun veí, amb una creu de fusta i un parell d'imatges rústiques de la Mare de Déu. Sempre hi ha flors d'excursionistes o veïns que les hi deixen i també hi ha una esquela de quan va morir en Josep Dorich, veï i parent meu que ens va deixar l'Agost passat. La seva esquela consisteix en una foto en blanc i negre dels Castellers de Vilafranca en plena feina, als quals ell seguía amb devoció.

Tot i no tenir sostre el bosc ha creat al seu damunt una "teulada vegetal" que com a mínim ens evita una bona remullada i les parets que resten ens refugien del vent.

Pensava quedar-m'hi fins que passés la tormenta pero he recordat que he de tornar en cotxe per una pista forestal bastant costeruda i tanta aigua la pot deixar impracticable, per tant, decideixo posar-me la caputxa i apretar a correr cap al cotxe.

En un altre sprint hi arribo completament xop i, a sobre, suant. Com la tormenta ha vingut cap a aquí ara veig el Montseny ben clar i encara amb una miqueta de solet, amb les boires que pujen del bosc quan acaba de ploure. En canvi damunt meu el cel és molt gris i plou amb insistència. Cap a l'altre vessant, cap al mar, també es veu el cel serè.

Bé, he pogut donar la volta al cotxe sense relliscar i he tornat xino-xano a casa. Cap problema. Per cert, estàvem tan sols a 10ºC : aquest mes de Maig està resultant plujós (de fet com ho havíen estat fa uns anys) i bastant fresc. A casa hem encès la llar de foc moltes nits i fins i tot alguna tarda de cap de setmana per poder estar al menjador sense engegar la calefacció.

...ja tindrem temps de passar calor...