Vallalta

...i enguany així està passant. I ben bonics que estan els boscos!

Ahïr vaig fer una ruta que faig habitualment a la tardor o a l'hivern, ja que la pista és ample i puc anar-hi perfectament encara que aleshores els díes siguin molt curts i fosqueja aviat. De fet això de passejar-m'hi de nit m'ha permès d' ensopegar mentre feia aquest recorregut òlibes, esparvers, cabirols i, evidentment, senglars de molt a prop, normalment enmig del camí mateix.

Començo de baixada, per escalfar, per la pista coneguda com "la carretera dels sotracs". Baixa fins creuar la torrentera de l'Aram, que corre amb bastanta aigua, i de seguida s'enfila fins la Serra de la Corona. A partir d'aquí va fent més aviat pujada per entre el bosc de sureres i cirerers d'arboç, i s'hi barrejen roures, alzines i avellaners. Alguna figuera creix a la vora de les torrenteres.

Curiosament la Font del Rupit està seca. Porta plovent un munt de díes (de fet tota la primavera està resultant molt plujosa a l'Alt Maresme). Potser és d'aquestes deus que necessiten molt de temps fins que l'aigua no s'hi filtra.

Els arboços comencen a treure les cireretes verdes que trigaran tot l'estiu a madurar.  

Passo pels únics dos masos habitats d'aquest camí i tot just quan el campanar d'Hortsavinyà toca les vuit del vespre arribo xop de suor a la Font dels Ocells. No m'hi entretindré pas gaire ja que vaig molt valent en màniga curta i fa una mica de fresca. La boira està baixant i fosqueja. Beuré una miqueta d'aigua a la font, faré un riuet per a que no m'apreti la bufeta baixant, i cap avall que fa baixada.

I de quina manera !  A mig camí les cames ja em fan figa pero no em puc aturar gaire o agafaré un refredat ! 

He tornat a veure bolets pero tampoc sé què són aquests. Un dia d'aquests hauré d'organitzar una batuda amb en Jordi a "caçar" bolets amb un expert.

Arribo a casa amb els quàdriceps que em peten i ben amarat de suor (em noto la pell super freda !) pero més feliç que un ginjol.