Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Vallalta

08/05/2008 GMT 1

Colesterol

vallalta @ 09:41

Estava jo acostumat a que en anar al metge a veure els resultats de les revisions anuals em digués que estic bé. Doncs ahïr no: - "noi, tens el colesterol un xic alt. D'aquí a sis mesos haurem de repetir l' anàlisi" - . De fet ja tinc quaranta anys !!

Com que la meva alimentació està ja bastant compensada en tot allò que hom recomana, és a dir, verdures, llegums, cuinar sense sal, etc., no fumo i només tasto cervesa o ví en els sopars, només em resta incrementar l'exercisi físic: això sí que em va de conya! (...Ara que hi penso: puc reduïr els talladets que em prenc, tot i que me'n dec prendre dos al día.)

Doncs ahïr mateix vaig aparcar el cotxe al Pla de Sant Andreu camí de casa, em vaig canviar de roba, i vaig probar un circuït collonut: davallant per la pista que baixa cap a Cal Capità (va molt bé per anar escalfant). Abans d'arribar-hi hi ha un sender a ma dreta que s'enfila cap a Can Carreres i que és molt estret. El bosc se'l menja i et queda el lloc tant justet per passar-hi que tot sovint has d'ajupir-te per passar per sota les branques.

Al principi tenía una mica de fred pero en arribar a aquest punt on s'ha acabat la baixada i el camí es fa costerut (de vegades massa i tot) ja començo a suar. 

Fa tres díes que va caure un bon xàfec pero com que aquí no hi arriba el sol  tot és ben xop, hi ha bassalts i fins i tot algun bolet de primavera. De fet fa díes que a casa en tenim pel jardí de bolets. Recordo que l'estiu passat per aquest mateix indret vaig ensopegar amb una familia sencera de senglars marranejant en el fang d'un d'aquests bassalts.

En els trams més durs he de deixar de correr i seguir caminant: tampoc és qüestió ni de tenir un atac de cor ni de trencar-me un turmell enmig del bosc, no?

El sender mena a la pista que va del Pla de St.Andreu a Can Carreres (o al cim del Turó de Migdía), uns 100 metres per damunt de Ca La Judit. Per tant el darrer tram del recorregut és per aquesta pista (ja d'una amplada que permet circular cotxes, a poquet a poquet això sí) que davalla en fort pendent castigant els quàdriceps per anar frenant tota l'estona fins a arribar al cotxe.

Només he trigat uns trenta minuts la qual cosa està força bé tenint en compte que he hagut d'anar caminant en alguns trams.

Comentaris

No hi ha Comentaris »

Deixar un Comentari


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>

Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis