Vallalta

Gràcies a Déu ahïr es van fer les eleccions i s'ha acabat la campanya electoral. Cada cop em fan més mandra !

La meva modesta opinió és que Espanya és bàsicament rància ja que el PP ha guanyat gairebé arreu, excepte a Catalunya, Euskadi i Andalusia. Veient els resultats no podem més que reconèixer que no pensem com la resta de la penninsula i qui no ho vulgui veure no és gaire sincer.

Sort hem tingut que cap partit ha aconseguit una majoría absoluta la qual cosa sempre ha estat nefasta pels catalans: sempre menystinguts i de vegades odiats arreu d'Espanya. Sempre som "metralla" per guanyar vots entre els espanyols més alterats: que si la llengua, que si les banderes, que si les tradicions, que si sempre estem demanant, que sempre ens han d'estar "comprant" la nostre espanyolitat...! Quina pena de veïns ens ha tocat. 

Ningú fora de Catalunya entén que una llengua que només la parlem uns pocs milions de persones, envoltada de dos fenòmens com són el castellà i el francès, hem de poder-la utilitzar a tot arreu i sobretot ensenyar-la a tothom que hi viu per tal que no es perdi? Hi ha gent que no enten que aquest blog sigui només en català. -"Si escrius en castellà pots arribar arreu del món"- em diuen. Si tothom pensés així ja fa temps ningú no sabría escriure en català, ni hi hauría escriptors que féssin noveles, ni grups que cantin en català, etc.

Bé, a veure si CiU pot treure'n alguna cosa en ferm de la situació que se li presenta. Per exemple, entre ells i els diputats del PSC (que a veure si aquest cop se'ls veu una miqueta més implicats amb la terra que els ha donat el vot) poden fer que com a mínim aquest Estatut lamentable que hem fet es pugui aplicar ràpidament per tal que quan tornin els llops al poder ja no hi hagi marxa enrera i sigui una cosa ja aplicada.

...i espero que ERC prengui nota d'una punyetera vegada que no convé pactar amb els PSC/PSOE. Sembla que només ho han entès a l'Ajuntament de Barcelona renunciant a repetir com a Tinent d'Alcalde de l'hereu del Sr. Clos.

EL MILLOR D'AHÏR DIUMENGE:

Després de la bacaineta, cap a dos quarts de sis de la tarda, me'n vaig a anar a córrer pel bosc. Havía molts núvols i feia fresca pero no sembalava que anés a ploure més que quatre gotes.

Vaig fer el camí cap al Sot de l'Aram. Esplèndid panorama de bosc i torrenteres on he vist senglars molt sovint. Hi ha una petita cabaneta amb una imatge de la Moreneta i me l'estava mirant quan les quatre gotes van esdevenir quatre milions: i vinga aigua !   Com que no em venía de gust tornar-me'n a casa encara me'n vaig anar fins dalt la serra de la Corona sense adonar-me que, un cop més, se'm feia de nit al bosc.

Ben xop, de nit i amb les mans gelades, pero molt satisfet, me'n tornava cap a casa. Total una horeta i mitja.