Vallalta

Ara fa dos mesos em donaven en braços per primer cop la meva filla. Ha crescut molt en només dos mesos i em penso que aviat em demanarà macarrons en lloc de tants biberons. Ha canviat molt i ara ja riu, et segueix amb la mirada, intenta fins i tot dir alguna coseta, vol agafar coses amb les mans (o donar-hi cops als ninots que té penjats a la cadireta). Ja ho veieu: quína cara de panarra !!

Ahïr, evidentment amb la meva dona, em va venir a veure jugar a Pàdel amb el Quimet, el Santi i en Joan. Un altre cop l'equip de la Vallalta (Santi i jo) ens vàrem imposar a l'equip del Maresme (Quimet i Joan), aquest cop per 3 sets a 0. Feia bastanta calor (el termòmetre del cotxe marcava uns 27º a les set del vespre i molta humitat, la qual cosa ens va fer suar de valent.

També va venir la Luisa i la Sílvia (la dona del Quimet i sa filla petita, de 16 anys) a veure'ns i després a sopar un entrepà a Cal Martri, al poble.

Vaig un xic tard pero la setmana passada, dilluns 21 de Juliol, en Joan ens va dir d'anar a jugar a Tennis a casa del seu germà Xavier, a Llinars. Vàrem jugar a dobles: Santi i Joan contra els dos Xavis.

El primer set ens el van guanyar 7-5 pero el següent els vam clavar un 0-6 de cal Déu. No vam fer el set de desempat perque en Xavier ja havía quedat per jugar amb uns amics més tard i nosaltres ens en vam anar de la pista pero no de la casa: ens vam quedar per fer un banyet a la piscina, pendre una cerveseta i xerrar una mica amb un altre germà de'n Joan mentre veiem com jugàven els professionals. Vaig conèixer l'Anna, la dona de'n Xavi i alumne de la meva dona a l'estudi Pilates.

Després en Joan ens va dur a sopar a St.Antoni de Vilamajor; uns entrepans i cap a casa.

El proper dilluns ja haurà tornat el meu germà Quimet i tornarem a anar a St.Pol a fer un pàdel.

Mooolt bé; hem aconseguit tornar a quedar per fer el partidet que havía d'haver estat setmanal...

Hem jugat com l'altre vegada, a les set del vespre i en dilluns, en Quimet i en Joan contra el Santi i jo, és a dir el Maresme contra St.Cebrià. El primer set ens l'han guanyat ells 6-4 pero un cop hem escalfat (és que som diesel, nosaltres) els hem clavat un 0-6 incontestable. Malhauradament hem hagut de plegar perque a en Joan se li ha desenganxat totalment la sola de la sabatilla dreta i no ha pogut seguir jugant.

De tota manera hem jugat gairebé una horeta i, com que han vingut a veure'ns la meva dona i ma filla, després de la dutxa ens hem anat tots plegats a menjar un entrepà i la cerveseta de rigor . Aquest cop no hem pogut anar a l'Hugas perque allà hi fuma tothom, i hem anat al bar amb terrassa que hi ha tot just baixant del Tennis, a prop del Sorli.

En Quimet no ha pogut venir a sopar amb nosaltres perque es veu que li han muntat un sopar d'última hora a Barcelona. S'ha anat emprenyadíssim per no poder-se quedar mentre em deia aquella expressió indignada que fem els homes quan ens fan fer coses que no volem : " -...ja t'explicaré, ja...-"

Ell se'n va de vacances pero els altres tres hem quedat per jugar a tennis a ca'l Joan dilluns que vé. A veure què tal.

Divendres passat al vespre: CARRETERA I MANTA ! 

Cap a les cinc de la tarda agafàvem el cotxe i ens disposàvem a fer la primera kilometrada amb el "Nervi Petit" abord. Ens anàvem a Albaida al casament d'uns parents.

Em feia por per la criatura i a més sempre em fa molta mandra aquestes celebracions tan llunyanes. Per sort no havía gaire tràfic: només una mica de merder al peatge de Martorell i poca cosa més.

Vam haver d'aturar-nos a donar de menjar al "Nervi Petit" a l'àrea de l'Hospitalet de l'Infant i després a l'alçada de Carlet, ja a València. Aquesta darrera aturada era més per la calor que tenía la criatura que no pas per gana. També estava cansadeta d'estar-s'hi sempre en la mateixa postura.

Cap a les deu de la nit arribàvem a casa dels parents, que ens teníen la taula parada per sopar: moltíssima calor, uns 29º a aquelles hores !  Aquella nit va costar dormir a tothom.

L'endemà pel matí vàrem esmorzar i després de passejar per la parcel.la (ténen tarongers, llimoners, girasols, pebrots, carbassons i alguna tomaquera tardanera. Ténen un parell de gàbies grans una amb gallines i gall d'indis, i l'altre amb caderneres que cacen ells mateixos). En lloc de dutxar-me com tothom fent cua al bany, vaig sortir amb el meu sogre al jardí i ens dutxàvem amb la manguera. El meu sogre és tan rústic com jo mateix. La foto de capçalera correspon a l'esmorzar de dissabte.

Durant el casament al poble d'Albaida va caure un bon aiguat, tot i que bastant curtet, que per sort va refrescar una miqueta l'ambient i va fer menys feixuga la corbata i l'americana.

L'àpat era com l'anterior casament d'aquesta familia a la Venta del Borrego, a Banyeres de Mariola (ja provincia d'Alacant) i com sempre ens sortía el menjar per les orelles. No eren plats individuals sino que anàven posant un plat per cada quatre persones amb tot de coses diferents. Jo ja em vaig atipar com un animal amb el primer platet: mi-cuit de foie !!.

Després dels cafès i les postres el Nervi Petit va demanar el seu menjar i ens en vam anar cap al cotxe a donar-li el pit.

En tornar ja estàven tots en ple ball i el meu sogre va dir de tornar-nos tots cap a Albaida a dormir ja que duïem entre tots massa canalla.

A dormir (passant calor) i l'endemà cap a casa. Gràcies a Déu a casa feia fresca (uns 18º) que ens ha permès dormir de conya per fi. 

Ens hem trobat que a casa havía saltat el diferencial i ens han dit els veins que dissabte va fotre un aiguat de cal Déu i de fet es nota en la parcel.la i en la temperatura. També en el cel: està ben negre encara !! Què bé s'està a St.Cebrià !!

Avui hem estat tot el día reunits amb uns anglesos, en Mike i en Phil, a veure si d'una punyetera vegada aconseguim un corresponsal com Déu mana a Anglaterra!!  Els hem dut a dinar al Tennis i s'han posat les botes: de primer hem demanat pernil ibèric, pa amb tomàquet, espàrrecs bladers a la brasa i uns ous estrellats amb patates i pernil. De segon en Phil ha menjat magret d'ànec i en Mike s'ha cruspit un entrecot de Girona que l'ha deixat sense poder dir ni fava. Els negocis es fan millor si l'interlocutor ha menjat bé.

A la tarda m'he anat a correr per la Carretera dels Sotracs. Ja eren quarts de vuit i fresquejava (una miqueta de núvols i ventet). He anat corrent fins més amunt de la Serra de la Corona i gairebé he arribat a la Font dels Ocells pero se'm feia tard i volía fer-me un banyet a la piscina. Per tant he fet mitja volta i mentre tornava, no he pogut evitar d'asseure'm en un tronc i m'hi he quedat una bona estona, atontat perdut, mirant el bosc. No sé per què pero avui estava esplèndid: tot està molt verd i serè. Gairebé m'adormo mirant les poques orenetes que escuràven les darreres hores de claror i escoltant el soroll de les branques de les sureres al vent. De tant en tant un gaig cridava en arribar al seu niu i he vist un parell de conills creuar la pista just davant meu.

A contracor (ja que m'hi trobava molt a gust) m'he aixecat i he seguit corrent cap al cotxe i, deu minutets més tard, ja era a casa. He intentat adormir el "Nervi Petit" mentre la meva dona es dutxava i després m'he anat a fer unes braçades a la piscina: de fet feia fred i m'ha costat molt d'entrar-hi pero em va molt bé per la meva esquena.

Per sopar m'he permès un petit luxe: m'he fet uns musclos a la mostassa que se m'han posat la mar de bé !

Tennis, si. I no em refereixo  a la final de Wimbledon que ha guanyat avui Nadal a Federer, sino al partidet de tennis que hem fet el meu germà i jo avui. Jo només havia jugat a tennis un cop en tota la meva vida i va ser l'Agost del 1992 a Tignes, amb en Jordi, i ell porta tota la vida jugant-hi pero ens ho hem pasat molt bé. He baixat a St.Pol a mig matí i per assegurar-nos pista hem hagut d'anar a quarts de dotze, quan fa més sol i la gent prefereix anar-se'n a la platja. La meva dona pero ha preferit anar-se'n de rebaixes a veure si troba un vestit pel casament que tenim dissabte a Albaida.

Estem bastant en forma i fins i tot hem fet algun puntet maco. Hem passat calor i hem suat pero tampoc està fent un estiu d'aquells molt calorosos. 

Després cap a casa d'ell a St.Pol a dinar en familia.

Al vespre, un cop a casa, ha començat a tronar i a ploure i ha fet una bona refrescada. Fins i tot hem dormit tapats amb la vànua !! .

Doncs sí, divendres al vespre vaig aprofitar per retornar l'esquel.la de'n Durich al seu lloc a l'ermita de Sta. María, un cop degudament plastificada. Ja començava a florir-se : espero que ara aguanti un temps més.

Vaig seguir corrents aquest cop direcció St.Martí pero passada la font del Degotall em vaig enfilar per una pista que puja a ma esquerra per enmig dels castanyers i després davalla cap al nord (cap al Vallès). Com que aquest caminet va carenant el Montnegre ofereix una vista impressionant del bosc que hi ha entre aquest massís i el del Montseny. M'hi he aturat i he estat una bona estona assegut al costat d'una surera veient el paisatge (aquí hi ha força pendent i els arbres no em tapen la vista) i gaudint de la fresca que fa avui aquí dalt.

He tornat cap a casa i després d'una dutxa ràpida he baixat a St.Pol, que m'esperàven la meva dona i el "Nervi petit" per sopar a la Selva: amanida per compartir i un filet de vedella al pebre per ella , a la planxa per mí. Com que el "Nervi petit" tenía la nit de bramar hem anat fent torns per sopar: ara menges tú una estona i jo la passejo, ara menjo jo i la passejes tú, i així fins que hem sopat i cap a casa.

Aviat farà un any que en Josep Durich és mort (va morir l'Agost del 2007) i aprofitant que ahïr vaig anar a correr una miqueta per la pista de Sta.María del Montnegre, en entrar-hi a descansar i veure l'estat en que està l'esquel.la de'n Durich, vaig decidir endur-me-la (demanant permís a en Durich i a la Mare de Déu) per plastificar-la i tornar-la a portar amb unes flors. Ja s'està fent malbé de tanta aigua i dels petits habitants del bosc que l'estan podrint.

Vaig anar a correr una miqueta per anar comprovant l'estat de la meva esquena i de moment va tot bé. El millor de tot era la fresqueta que feia allà dalt: vaig sortir de la feina a Sabadell a 35ºC i en arribar al Montnegre el termometre marcava 23ºC i s'ennuvolava el cel. Què bé es dorm a casa meva !! ...malgrat els brams de la meva "nervi petit"....