Vallalta

Gràcies a Déu ahïr es van fer les eleccions i s'ha acabat la campanya electoral. Cada cop em fan més mandra !

La meva modesta opinió és que Espanya és bàsicament rància ja que el PP ha guanyat gairebé arreu, excepte a Catalunya, Euskadi i Andalusia. Veient els resultats no podem més que reconèixer que no pensem com la resta de la penninsula i qui no ho vulgui veure no és gaire sincer.

Sort hem tingut que cap partit ha aconseguit una majoría absoluta la qual cosa sempre ha estat nefasta pels catalans: sempre menystinguts i de vegades odiats arreu d'Espanya. Sempre som "metralla" per guanyar vots entre els espanyols més alterats: que si la llengua, que si les banderes, que si les tradicions, que si sempre estem demanant, que sempre ens han d'estar "comprant" la nostre espanyolitat...! Quina pena de veïns ens ha tocat. 

Ningú fora de Catalunya entén que una llengua que només la parlem uns pocs milions de persones, envoltada de dos fenòmens com són el castellà i el francès, hem de poder-la utilitzar a tot arreu i sobretot ensenyar-la a tothom que hi viu per tal que no es perdi? Hi ha gent que no enten que aquest blog sigui només en català. -"Si escrius en castellà pots arribar arreu del món"- em diuen. Si tothom pensés així ja fa temps ningú no sabría escriure en català, ni hi hauría escriptors que féssin noveles, ni grups que cantin en català, etc.

Bé, a veure si CiU pot treure'n alguna cosa en ferm de la situació que se li presenta. Per exemple, entre ells i els diputats del PSC (que a veure si aquest cop se'ls veu una miqueta més implicats amb la terra que els ha donat el vot) poden fer que com a mínim aquest Estatut lamentable que hem fet es pugui aplicar ràpidament per tal que quan tornin els llops al poder ja no hi hagi marxa enrera i sigui una cosa ja aplicada.

...i espero que ERC prengui nota d'una punyetera vegada que no convé pactar amb els PSC/PSOE. Sembla que només ho han entès a l'Ajuntament de Barcelona renunciant a repetir com a Tinent d'Alcalde de l'hereu del Sr. Clos.

EL MILLOR D'AHÏR DIUMENGE:

Després de la bacaineta, cap a dos quarts de sis de la tarda, me'n vaig a anar a córrer pel bosc. Havía molts núvols i feia fresca pero no sembalava que anés a ploure més que quatre gotes.

Vaig fer el camí cap al Sot de l'Aram. Esplèndid panorama de bosc i torrenteres on he vist senglars molt sovint. Hi ha una petita cabaneta amb una imatge de la Moreneta i me l'estava mirant quan les quatre gotes van esdevenir quatre milions: i vinga aigua !   Com que no em venía de gust tornar-me'n a casa encara me'n vaig anar fins dalt la serra de la Corona sense adonar-me que, un cop més, se'm feia de nit al bosc.

Ben xop, de nit i amb les mans gelades, pero molt satisfet, me'n tornava cap a casa. Total una horeta i mitja.

un cop recuperada la Mireia de la seva lesió muscular per fi el dimecres 27 de Febrer 2008 hem fet la sortideta.
Ens hem trobat a La Gleva, com de costum pero el bar estava tancat i hem anat a esmorzar a Campdevànol.

Avui hem anat en cremallera fins a Núria: com els senyors !! no fós cas que ens canséssim més del compte.

Quan hem arribat al Santuari, en un cremallera plè de canalla, ens hem enfilat directament per la pista que puja cap a Noufonts i Noucreus ben bé seguint la torrentera.

Fa un sol espatarrant i no fa pas gaire fred. Hi ha molt poca neu per estar al mes de Febrer pero és que enguany l'hivern ha estat (fins ara, si més no) bastant minso en nevades. A mida que pujem per la tartera el relleu esdevé més enfilat, tot i que no ho sembla gaire pels isards que hi pujen amb una facilitat tremenda.

Ens sorprèn trobar unes plaques de neu bastant fondes en les quals en alguns moments ens hi ensorrem fins més amunt dels genolls a partir dels 2500 metres; sort que no està gaire dura i no ens calen pas grampons, ja que ni en portem a la motxila !

Com sempre, hem anat escopetejats i no hem fet cap descans fins a arribar gairebé a dalt del coll de Noucreus on ens hem pres un suc de taronja (dieta espartana).

En un momentet hem fet el coll i els cims del Noucreus i el veí de La Fossa del Gegant. Hem badat una mica gaudint de la vista del circ de Carançà i les nuvolades que creixen darrera del Pic de l'Infern. El paisatge és molt feréstec; a l'altra banda de la vall veiem el Puigmal molt més nevat que la resta de l'olla de Núria.

Després de les fotos anem davallant aquest cop esquivant les pedres i anant directament per les pales de neu. La Mireia ha intentat baixar lliscant pero la neu no está prou dura i s'ha fotut un bon meco (de fet gairebé sempre acaba per terra en algun moment). La baixada l'hem feta gairebé en línia recta i això ens ha anat abocant a desnivells més complicats que si haguéssim anat pel camí com les persones pero sempre, quan el relleu ho permet, acabem tirant pel dret.

No hi puc posar fotos perque tan sols me les permeten de 500 nosequès, i totes les que tinc gairebé ho dupliquen. Com que no tinc ni ideia de com reduïr el tamany de les fotos no en puc penjar pas cap. Alguna suggerència ??

Bé, la propera sortida la teniem prevista per fer una travessa circular de Queralbs al Torreneules, Pic de l'Àliga, Núria i tornada a Queralbs. Em temo però que les nevades que estan caient aquesta setmana no ens ho permetran. Potser haurem d'anar a esquiar !!